Novament amb vosaltres després de 22 dies d'estada al país i ara que ja vaig coneixent la realitat dels projectes a coordinar dels dos camps de Rwanda (Kiziba i Gihembe). L¡amplitud de la tasca és immensa i també molt el personal per atendre-ho, no refugiats rwnadesos i molts refugiats... Però quina mancança de recursos!!! a les "aules" no hi ha res, i els nens disposen d'un quadern i un llapis. Hi ha a cada "classe" uns 55 nens asseguts en bancs i un sol mestre fa tota la jornada i ho ensenya tot. Pels de secundària els mestres són nois i alguna noia que han acabat la secundària. Els nivells són molt, molt baixos i cal trobar espais de més formació pels mestres. Treballen 8 hores tots ells i a part han de preparar, sense mitjans, el que faran el dia següent. Penso que fan miracles sense recursos. Els nens i nenes, nois i noies, es porten molt bé. La disciplina i el respecte al mestre és sagrada. Es fan també activitats extres per tal que no estiguin massa hores al camp desvagats. El tall del migdia, que seria per reposar ja que comencen tots les classes a les 7'15 i fins les 4 de la tarda, els seus pares els evien a buscar aigua, llenya,... intentarem anar parlant amb els pares que cal que mengin alguna cosa i descansin una mica abans d'iniciar l'activitat de la tarda. La foto és com homes i dones construeixen aules per poder encavir tants i tants alumnes. Parlem de més de 6000 a cada camp.
Espero que el meu petit gra de sorra contribueixi a donar un pas en l'educació d'aquests nois i noies congolesos a qui hem vingut a servir i amb qui podem compartir i aprendre moltes coses.
NAHESHU! AMAHORO! Fins la propera i Pau per a tots
M. Carme
Espero que el meu petit gra de sorra contribueixi a donar un pas en l'educació d'aquests nois i noies congolesos a qui hem vingut a servir i amb qui podem compartir i aprendre moltes coses.
NAHESHU! AMAHORO! Fins la propera i Pau per a tots
M. Carme
3 comentaris:
Hola, M.Carme!
Si, les condicions en què viuen moltes persones, de vegades poden fer-nos pensar que els actes del Creador podrien semblar arbitraris, indiferents, insensibles o cruels. Hem d'estar segurs i confiats en què no és així, i que les accions de Déu són intencionals, sàbies, generoses i persegueixen el major bé possible, no només d'un ésser específic, d'una raça concreta, o d'un païs determinat, sino que persegueixen el benestar i el major bé de la totalitat, des dels éssers més humils fins al més evolucionats. En la nostra noció del temps, de vegades pot donar la impressió que el benestar de la fracció difereix del benestar del conjunt. Puc discernir que, en el cercle de l'Eternitat, aquestes diferències aparents no existeixen.
IMPRESSIONANT!!!!!!!!!!No hi han moltes més paraules per poder dir després de poder veure i llegir les teves primeres impressions.
He vist que, tot i els anys que ens separen de vegades les persones mantenim unes mateixes il.lusions,m´has fet exercitar la memòria de la meva experiència fa ja 10 anys a uns camps a Moçambic.
Esperem poder gaudir de tot el que ens puguis anar explicant
David,Maria José,Mario i Caín.
Hola M. José, gràcies pel comentari. No sabia que havies estat a Moçambic. Estarem en contacte a través del blog o si m'envies el teu mail et poso a la llista de contactes i rebràs els missatges amb fotos.
Un petonàs
M. Carme
Publica un comentari a l'entrada