UN NOU PAS

Ja sóc a Byumba, població a 2500 metres d'alçada i on en general fa força fresqueta. Això té els seus avantages doncs hi ha menys bitxos. Viuré aquí, si Déu vol, durant els dos anys traslladant-me cada mes 2 o 3 dies a l'altre camp de Kiziba ( a quasi 4 hores d'aquí en cotxe) per anar acompanyant i coordinant el que es fa allà. El camp de Gihembe és força a prop de la població i facilita l'anar i venir. És un camp no gens fàcil a diferents nivells (haig de vigilar el que escric tot es controla) i convé intentar una bona actuació per tal d'anar millorant un xic les coses. Penso que tot el que des de la nostra ONG (JRS) portem a terme és molt important, arribem a molta gent, però la qualitat de servei el veig molt deficient. Degut a una verificació que s'ha de fer de tots els nens i joves que atenem, (més de 6000 a cada camp), fa un mes que ha començat el curs i en aquest camp encara no s'han repartit ni uniformes, ni quaderns ni cap tipus de materials, per tant pura repetició. N'hi ha en un magatzem, però em diuen que no es poden repartir fins un cop feta la verificació de UNHCR. Em sembla no massa digne i de molt poca qualitat com fem les coses. Es mereixen quelcom més!
Cal també aconseguir ciment per posar a l'exterior damunt el fang i canyes de les parets de les aules ja que amb tantes pluges i vent se'n va tot en orris. Però qualsevol tràmit, és tan lent!!!
Cal fer formació de mestres però també demana temps l'organitzar-la. Treballen tantes hores!!!
Els refugiats a qui servim són del Congo a l'altra banda de la frontera, a la regió de Goma on els conflictes han estat tan forts (i encara continuen).
Bé ja veieu però, que enmig de tot això l'alegria continua i em conviden a festes rwandeses que són una mostra de la vitalitat del poble africà.
He menjat més espigues de blat de moro en aquest mes que en tota la meva vida!!!
Una molt forta abraçada