Diu la cançó "Fent cami per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple la joia com si em buida la tristor..."
Ara experimento més que mai aquesta realitat, trepitjant un terreny argilós que quan plou és relliscós i ple de fang, i amb el sol fort és d'una polseguera impressionant.
Bé i que us explicaré? Hi ha tantes coses que toquen per dintre: Les nenes-mare que amb 15-16 anys ja tenen un infant preciós i elles desitgen tornar a l'escola. Cal però que algú es cuidi del bebè mentre elles estudien. O bé tots els treballadors refugiats que fan de mestres o d'altres coses i que volen cobrar més, però no està permès d'ugmentar "primes" ja que és UNHCR qui decideix aquestes coses. Treballen 8 hores diàries, altres moltes més, i els nostres cobren un euro diari, 36 euros al mes, i com molt bé diuen, i tenen raó, no els arriba per a res. I els nostres cobren el doble que els d'altres organitzacions. que cobren 18 euros mensuals. Aquesta setmana han fet dos dies de vaga i feia pena veure milers d'infants i joves sense fer res pel camp.
O els nois i noies que han acabat la secundària obligatòria i han passat un examen nacional amb notes brillants a la nostra escola del camp i volen continuar estudiant, però se'ls han tallat les beques i no poden pagar els 250-300 euros que val tot un curs escolar a una de les escoles de Rwanda. S'ha han de portar tot: matalàs, llençols, paper de water,... Això vol dir quedar-se al camp sense fer res i completament desmoralitzats. I veus els pares patint perquè no poden pagar-los el continuar estudis dels seus fills. A mi se'm trenca el cor!!! He preguntat als grans jefes s podia buscar padrins i m'han contestat que no em toca a mi això.
De feina per a fer n'hi ha molta, però no és gens fàcil que les coses vagin endavant i notis un xic d'eficàcia. Tot, tot és tan lent. Falten taules-bancs pels alumnes, n'hi ha 4 en un espai per a dos, manquen llibres de tot, ni els mestres en tenen un de cada matèria,... i el difícil és on els vas a buscar, ja que en teoria els hauria de donar el districte,... però encara que en doni aluns , no n'hi ha per a res amb la quantitat d'alumnes que hi ha.
Cal posar una capa de ciment amb sorra damunt els exteriors dels edificis fets amb fang, ja que amb les pluges s'ensorren, però els tràmits per trobar els materials i la gent per fer-ho són eterns.
Bé, ja us podeu imaginar que de la manera que sempre he estat jo, que el que penso ja vull veure-ho fet, i més aquí que voldria poder millorar un xic aquestes condicions indignes, hi ha moments que em toca profundament quan veig la tristesa i la misèria en els rostres dels grans.
Omple d'sperança i anima a la lluita, els rostres guapíssims, mocosos i simpàtics dels infants i joves.
Que Déu, que ben segur se'ls estima i molt, mogui el cor de molts per tal de fer possible un món més just.
Fins la propera!
16 comentaris:
Hola, Maria Carme! Una vegada més, intento, des de Barcelona, encoratjar-te en la tasca que estàs portant a terme. Els textos que a continuació envio, crec que ens poden ajudar a trobar un sentit a les vivències desencoratjadores i a les situacions injustes a què estem exposats:
Les incerteses de la vida i les vivències de la nostra existència no contradiuen, de cap manera, el concepte de sobiranía universal de Déu. Tota criatura evolutiva està subjecta a certes inevitabilitats. L’home mai no podrà aferrar-se a la salvació en rectitud si no hi hagués cap mal potencial que exalti i diferencii el Bé per contrast. Considerem el següent:
1. És el valor -la força de caràcter- desitjable? Si és així, l’ésser humà ha de créixer en un ambient que requereixi l’enfrontament amb les dificultats i la reacció als desenganys.
2. És l’altruïsme –el servei als demés- desitjable? Llavors, l’experiència de la vida ha de proporcionar-nos el retrobament amb situacions de desigualtat social.
3. És l’esperança –la magnitud de la confiança- desitjable? Llavors, l’existència humana ha d’enfrentar-se constantment amb inseguretats i incerteses recurrents.
4. És la fè –la suprema afirmació del pensament humà- desitjable? Llavors, la ment de l’home ha de trobar-se amb aquella dificultat problemàtica, on sempre sap menys que tot allò que pugui creure.
5. És l’amor a la veritat i la predisposició a anar per on sigui que aquésta condueixi, desitjable? Llavors, l’home ha de créixer en un món ón l’error estigui present i la falsedat sigui sempre possible.
6. És l’idealisme –el concepte que més s’apropa a allò que és diví- desitjable? Llavors, l’home ha de lluitar en un ambient de bondat i bellesa relatives, que estimuli l’anhel incontenible de coses millors.
7. És la lleialtat –la devoció al deure més alt- desitjable? Llavors, l’home ha de viure situacions de traició, deserció i incompliment.
8. És la falta d’egoïsme –l’esperit d’oblidar-se d’un mateix- desitjable? Llavors, l’home mortal ha de viure cara a cara amb l’incessant clamor d’un Ego que exigeix reconeixement i honor.
9. És el plaer –la satisfacció de la felicitat- desitjable? Llavors, l’home ha de viure en un món on l’alternativa del dolor i la possibilitat del sofriment siguin possibilitats experiencials sempre presents.
En qualsevol univers, cada unitat es considera una part del tot. Un món evolutiu sense error seria un món sense intel·ligència lliure. En el nostre univers, certament hi ha milions de móns perfectes, amb els seus habitants perfectes; però l’home evolutiu ha de ser falible si ha de ser lliure. La intel·ligència lliure e inexperta no pot, de cap manera, al principi, ser uniformement sàbia.
Tasca dificil, moments dificils...
Des del Raval de Barcelona t´enviem tots el ànims del món, i en el bon sentit de la paraula, pren t´ho amb un xic de "calma". El ritme de l´africa i el teu caracter tard o d´hora es trobaran i de ben segur, seràn bons amics.
L´història es repeteix continuament: aquesta impotència que sents, el meu tiet -germà de la Salle- la viu constantment al Togo.
Des de Barcelona, naturalment et trobem a faltar molt, però crec que el sentiment que ens aclapara és que tu estiguis bé.
Ànims!!! Estem amb tu.
Enric Mestres
Hola Mª Carme!
Durant aquesta setmana hem llegit diversos contes africans, tots una mica tristos, vam veure el vídeo de Pastoral fet amb les teves fotografíes.
A tots se'ns va encongir el cor, tot i que malgrat les dificultats en les que viuen són més feliços que nosaltres, i ens vam plantejar si realment durant el dia dia fem alguna cosa per ells.
Amb l'Euro que vam pagar per l'esmorzar, vam col·laborar un xic, tot i ser poquet, per un moment vam sentir que fèiem alguna cosa per ells.
Et desitgem el millor durant aquesta experiència, i esperem que des de allà, sàpiguen que aquí pensem en ells.
Sort!
Naoual i Christine
Hola, Maria Carme! Com va el teu dia a dia a Rwanda?
Com cada any, aquesta setmana ha estat la setmana solidària. Mitjançant contes africans i un vídeo, on surts tu i els nens del camp, ens hem posat a la pell de tota la gent que viu allà. Ens hem adonat que som un privilegiats i que actuem sense pensar el que passa als països pobres.
Gràcies per compartir la teva experiència!
I des d'aquí esperem que la nostra col·laboració t'ajudi molt i també esperem rebre notícies teves!
Molts ánims per seguir en la teva tasca.
Una abraçada,
Àngel, Manel i Sanja.
Aquesta setmana hem fet la setmana solidària. Aquest any hem intentat ajudar el projecte de Rwanda fent una campanya solidària. La majoria de la gent ha posat 2 euros pre ajudar els nens africans a canvi de dos esmorzars en 2 dies. I també davant tota la setmana hem treballat a classe el respecte entre les persones. Un d'aquest dies hem vist el vídeo que Pastoral ha fet amb les fotos que has enviat tu desde Rwanda i que està penjat al bloc del Pastoral. Hem vist la situació dels nens que viuen a Rwanda. Van a escoles que no semblen escoles i ens hem adonat que tenim molta sort de viure en un país del primer món per tenir totes les avantatges que hi ha aquí.
Esperem que tot et vagi bé allà i que sàpigues que tens el nostre suport.
Dazelyn Galvan
Myla Cartagena
Arifur Kashem
Aquesta setmana ha estat la setmana solidària a l'escola. Durant aquests dies hem llegit contes sobre problemes que hi ha al nostre voltant i no ens adonem. Hem llegit històries com la de l'"Asha" i la de "Si no em mata Déu l'amo no em podrà matar".
També em celebrat el dia de la dona treballadora. Hem fet uns cartells on surten dones que han repercutit al llarg de la història. Les penjarem al passadís de l'escola perquè tothom pugui apreciar el que van fer.
Tots els al·lumnes de l'ESO hem vist el power point on surts amb els nens de Rwanda. Aquest power point ens ha servit per adonar-nos que molts nens del món estan patint i que amb una petita donació podem ajudar molt.
Esperem que tot et vagi molt bé i que aconsegueixis el teu objectiu.
Ivan, Rafa i Martín.
Hola Maria Carme!
Aquesta setmana ha estat la setmana solidaria i ens hem vist amb la necessitat i les ganes de col·laborar, gràcies al vídeo de les fotografies que ens vas enviar, són realment emotives però a l'hora difícils de veure.
Una realitat que sabem que existeix però de la qual no en som conscients. Hem reflexionat i ens hem adonat del que tenim nosaltres i que ells no tenen, i hem d'ajudar-los.
Esperem que et vagi tot molt bé i que aquesta experiència t'ompli de ganes de seguir lluitant.
Des d'aquí t'enviem molts ànims i una abraçada molt forta!
Míriam i Laia
Hola MariaCarme!!
Aquesta setmana ha estat la Setmana Solidària. Hem col·laborat fent donatius pels capms de refugiats de Rwanda.
També hem llegit diferents contes, com per exemple, un sobre una noia que és condemnada a mort per ser massa innocent.
Aquesta setmana Solidària hem parlat sobre el drets de la Dona. Els alumnes de quart hem organitzat una petita exposició amb diferents dones que han estat importants per la societat i que han lliutat pels drets de la dona.
Esperem que estiguis bé a Rwanda, ajudant als nens que ho necessiten més que nosatltres i, esperem que aconsegueixis assolir els objectius que vols aconsegiur.
D'altra banda hem vist un vídeo amb les teves fotos i ens ha agradat molt la teva feina.
Per últim esperem que et trobis molt bé i, volíem dir-te que els teus alumnes estem orgullosos del gran treball que estàs fent.
Una forta abraçada :)
Karina Da Silva i Nakib Salman
Aquesta setmana, la setmana solidària, com tots els altres anys, ens han donat un cop més l'oportunitat de ser solidaris.
Cada any es donen diners a un país diferent, però sempre necessitat. Aquest any, com que tu ets a Rwanda us ajudem a vosaltres!
Vam veure el vídeo fet pel grup de pastoral amb les fotografíes que tu has enviat. Les imatges ens van sorprendre molt. Amb aquell vídeo vam veure, que en realitat som molt afortunats i fins i tot a vegades desagraïts.
També ens va sorprendre els mails que vas enviant, veiem que realment, per molt que ens queixem que no volem anar a l'escola, és una gran sort poder-ho fer, aprendre i estudiar, per tenir un bon futur.
Ens sentim orgullosos del que estàs arribant a aconseguir.
Molta sort.
Naïma Meddah Mas
Chang-De Lee
Aquesta setmana ha estat la setmana solidària. Hem llegit contes africans que ens ensenyaven la ideologia de la societat africana. Hem pogut veure que ens certs llocs el paper de la dona és simplement obeïr l’ home. També hem pogut veure que alguns aspectes de la vida es veuen d’ una forma diferent, més màgica.
Amb tota aquesta informació, ens hem adonat que aquest món està ple d’ injustícies.Nosaltres hem tingut la sort de néixer en una societat amb oportunitats, però desgraciadament altres persones no l’ han tingut.
Per això aquesta setmana solidària hem volgut col·laborar a donar diners per les persones que realment els necessiten i en faran un bon ús. Sabem que d’aquesta manera no podrem canviar el món, però si col·laborar-hi fa que algú li vagi una mica millor la vida, amb això un ja és feliç.
Creiem, Mª Carme, que el que tu estàs fent és impressionant. Anar a un país on tot és completment diferent, deixar enrere el que ja tenies assegurat, per ajudar persones que en un futur no saben que faran, és realment admirable.
Atentament: Càtia, Erik
Hola Mª Carme! Com estàs?
Aquesta setmana és la setmana solidària, és a dir, com cada any fem a l’escola diferents activitat, ja que és el nostre últim any l’hem treballat més que mai.
Com a tradició de l’escola la majoria de la classe hem participat en l’esmorzar i durant la setmana hem llegit en les hores de reflexió, tutoria i Ètica contes sobre la desigualtat cap a les dones, nens...La nostra última activitat, tots nosaltres tenim preparat fer una exposició al passadís de la ESO de diverses dones que a la seva època, van ser discriminades o van lluitar per les seves pròpies reivindicacions.
Ah! Per cert, també hem vist el vídeo de Rwanda que hi ha al bloc de Pastoral, et podem assegurar que ens has transmès a cada u de nosaltres que som realment afortunats de tenir aquest tipus de vida.
Durant tot aquest temps, quin és el canvi més fort que t’hagi sorprès i el tinguis realment a la teva memòria? Com va ser el primer dia?.
Estem contents de poder comunicar amb tu de manera que hi fem consciència de com van les coses. Esperem que et vagi bé durant tot aquest llarg temps. Fins n altre!
Hamza Ikram
Cristina Pérez.
Estimada Maria Carme, com ja deus saber aquesta ha estat la setmana solidaria i hem llegit diverses històries d'allà Rwanda i amb aquestes històries hem vist una vegada més com arribem a ser d’afortunats, podent anar a l'escola en condicions. Les històries ens han ensenyat valors de la vida als què no donem gaire importància.
Et veiem molt contenta al lloc on estàs, i com estàs ajudant als nois i noies Rwandesos demostres molta valentia i coratge. Esperem més bones noticies teves el més aviat possible.
Atentament:
Ailhen, Maria i Kalil.
Hola, Maria Carme! Aquesta setmana hem llegit diferents contes, un d'ells creiem que és un dels molts contes relacionats amb la diferència monetària i social, és a dir, típic nen pobre esclau d'un amo. Ens ha fet pensar.
Aquesta setmana també hem dut a terme
"LA SETMANA DE L'ESMORZAR SOLIDARI", que és una molt bona obra per a poder ajudar els nens amb els que tu estàs a Rwanda, ja que nosaltres tenim de tot,i a sobre no parem de queixar-nos. En canvi aquells nens amb prou feines tenen res per menjar i sempre amb un somriure a la boca. També hem vist les diferents fotografíes que ens has enviat sobre com s'està vivint allà.
Ens ha fet molta il·lusió saber notícies teves. Tot i la situació que estan patint, tenen forces per agrair-te tot el que fas per ells.
Sembla mentida, però no ens podem imaginar la sort que tenim per haver nascut amb tots aquests avantatges que no donem gens imnportància.
Esperem que vagi tot bé, una abraçada molt forta!
Atentament:
Marc vidal i Sergi Roman.
Hola Maria Carme! Com estas?
Vam veure els teus vídeos de Rwanda. Ens va commoure molt les condicions de vida dels nens als camps de refugiats. També ens va commoure molt els trossets de e-mails que vas escriure als professors. Allí expliques com els nens de Rwanda no tenen llibres, que el lloc on estudien és molt fosc i petit.
Ens vam adonar que vivim en un lloc ple de riqueses que no valorem, oportunitats que no aprofitem. Som molt afortunats de viure aquí.
Com cada any fem la setmana solidària. Aquests dies vam llegir algunes reflexions pels matins. També vam col•laborar en donatius. Esperem que aquests diners puguin ajudar-los.
Estem molt satisfets de tu. Esperem que et vagi tot molt bé, et desitjem sort i segueix escrivint-nos. Esperem notícies teves!
Vanessa i Cristian 4t d’ESO.
Pensem molt en tu. Sabem que tens el cor fort i gran. T'enviem tot el nostre suport. Admirem el teu camí, el que ens estàs ensenyant, a nosaltres i als nostres nens.
Admiro la teva ànima i la teva fe no només en Deu, si no en els homes.
Una abraçada ben forta i un poema meu per tu.
Toujours le Temps mauvais
s'acharne,
tord, épuise le corps,
avive les douleurs.
Alors se fendille le masque,
tombent les oripeaux
et s'avilit l'orgueil.
Mais qu'importe.
Le regard si intense
renvoie le chemin droit.
Dans sa nudité humble
l'âme ne faillit pas,
chuchote l'essentiel.
Vivre
coûte que coûte.
Même foudroyé.
Plier, mais ne pas rompre.
Renaître à tous les cercles.
Reverdir
chaque fois plus beau.
Comprendre enfin le Vide
comme la plénitude.
Voir
l'enfant grandir
l'arbre fleurir
l'ami revenir
et aimer
CGL
et volia enviar el colom de la pau de la Clara. Però no hi cap aquí. El pots imaginar.
Moltes, moltes gràcies per tots aquests comentaris que heu deixat al blog. Per tota l'estimació i interès que mostren, pel vostre acompanyament.
M'heu fet emocionar.
Sabeu molt bé com m'estimo l'escola Vedruna del Raval i em sento realment estimada per tots vosaltres, pares i mares, mestres i tot el personal que treballa a l'escola, i cadascun dels alumnes.
Gràcies nois i noies de 4t de la ESO que heu escrit tots aquests comentaris. Podeu estar segurs que la vostra aportació solidària servirà de molt.
Us porto al cor i hi ha rostres aquí que em recorden a persones concretes de l'escola. Com vosaltres tenen somnis, desigs, il·lusions, ... i un somriure, una mirada, un sentir que algú està amb ells i es preocupa d'ells els fa feliços.
Gràcies Manel per aquests escrits tan bonics que has deixat al blog. Els llegiré sovint i són un alè d'esperança i e convenciment que el servi que ara em toca val la pena.
Des d'aquí intento fer el que puc o més del que puc. Amb l'energia que m'envieu i els rostres de la gent d'aquí, em fan més lleugera la tasca.
Una forta abraçada a cadascun de vosaltres. I novament gràcies per haver dedicat un xic del vostre temps a posar-vos en contacte.
M. Carme
Publica un comentari a l'entrada