Van passant els dies i m'adono que ja fa 3 mesos que trepitjo aquesta terra africana, d'una natura tan rica i amb tanta pobresa de mitjans.
He tingut ocasió d'anar a acompanyar a Bernadette a Goma, i visitar els camps de desplaçats d'aquesta guerra tan injusta i cruel. Quantes històries de crueltats viscudes per cadascuna de les persones amb qui ens vam trobar.
Les cabanes fetes de fulles i toldo, sobre la lava del volcà de Goma, són d'unes condicions inhòspites i les panxes inflades i cabells descolorits per la desnutrició que pateixen, és la imatge que més gravada et queda als ulls i al cor. T'ensenyen laseva cabana i et mostren que no els queda abolutament res per a menjar.
Al costat d'això, m'adono que les condicions dels nostres refugiats als camps són molt millor que les dels desplaçats dins del mateix Congo, tot i la pobresa i condicions dures que uns i altres pateixen.
Aquests dies estic ben ficada a la distribució d'uniformes i quaderns i bolis a tots els 6000 alumnes del camp de Gihembe. És una tasca lentíssima de comprovació de llistes i deixar que s'emprovin l'uniforme que els vagi bé. Com a tot arreu les nenes són presumides i es miren i remiren l'una a l'altra per veure si els queda bé. No hi ha cap mirall.
Si veiéssiu les cares de joia en rebre 6 quaderns i 4 bolis i l'uniforme. Per a ells és un gran regal. Com t'adones en un context així, del poc que els nostres nens i joves de Catalunya i països rics, valoren tantes coses i possibilitats com tenen!
Ah! Sabeu, UNHCR ens ha donat 700 pupitres (molt rústics) per la primària. N'hi haurà per unes 40 classes de les 84 de primària. 3 nens a cada pupitre. Els nens i nenes seien en bancs fets amb troncs. No sabeu bé com n'estic de contenta. I he encarregat unes tauletes (4 per classe) per la "Maternelle, per tal de poder fer algun treball amb ells diferent de la repetició del que diu el/la "mestre". Tant de bo, mica en mica, puguem anar millorant, ni que sigui poquet, unes condicions tan injustes.
S'acosta la setmana de commemoració del Genocidi a Rwanda. és la setmana del 4 a l'11 d'abril. Tot s'atura. Hi ha molts actes diversos recordant aquella barbàrie i pregant que mai més es torni a repetir. Quantes històries t'expliquen i quant sofriment i seqüeles d'un fet tan trist i tràgic.
Ja us en faré cinc cèntims un cop passats aquells dies.
Continuarem en contacte. Que gaudiu d'uns dies de descans de Pasqua i deixem que la VIDA de Déu es faci present en nosaltres i en el nostre entorn.
He tingut ocasió d'anar a acompanyar a Bernadette a Goma, i visitar els camps de desplaçats d'aquesta guerra tan injusta i cruel. Quantes històries de crueltats viscudes per cadascuna de les persones amb qui ens vam trobar.
Les cabanes fetes de fulles i toldo, sobre la lava del volcà de Goma, són d'unes condicions inhòspites i les panxes inflades i cabells descolorits per la desnutrició que pateixen, és la imatge que més gravada et queda als ulls i al cor. T'ensenyen laseva cabana i et mostren que no els queda abolutament res per a menjar.
Al costat d'això, m'adono que les condicions dels nostres refugiats als camps són molt millor que les dels desplaçats dins del mateix Congo, tot i la pobresa i condicions dures que uns i altres pateixen.
Aquests dies estic ben ficada a la distribució d'uniformes i quaderns i bolis a tots els 6000 alumnes del camp de Gihembe. És una tasca lentíssima de comprovació de llistes i deixar que s'emprovin l'uniforme que els vagi bé. Com a tot arreu les nenes són presumides i es miren i remiren l'una a l'altra per veure si els queda bé. No hi ha cap mirall.
Si veiéssiu les cares de joia en rebre 6 quaderns i 4 bolis i l'uniforme. Per a ells és un gran regal. Com t'adones en un context així, del poc que els nostres nens i joves de Catalunya i països rics, valoren tantes coses i possibilitats com tenen!
Ah! Sabeu, UNHCR ens ha donat 700 pupitres (molt rústics) per la primària. N'hi haurà per unes 40 classes de les 84 de primària. 3 nens a cada pupitre. Els nens i nenes seien en bancs fets amb troncs. No sabeu bé com n'estic de contenta. I he encarregat unes tauletes (4 per classe) per la "Maternelle, per tal de poder fer algun treball amb ells diferent de la repetició del que diu el/la "mestre". Tant de bo, mica en mica, puguem anar millorant, ni que sigui poquet, unes condicions tan injustes.
S'acosta la setmana de commemoració del Genocidi a Rwanda. és la setmana del 4 a l'11 d'abril. Tot s'atura. Hi ha molts actes diversos recordant aquella barbàrie i pregant que mai més es torni a repetir. Quantes històries t'expliquen i quant sofriment i seqüeles d'un fet tan trist i tràgic.
Ja us en faré cinc cèntims un cop passats aquells dies.
Continuarem en contacte. Que gaudiu d'uns dies de descans de Pasqua i deixem que la VIDA de Déu es faci present en nosaltres i en el nostre entorn.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada