Ja fa dos dies, a part dels dies de festa que hem anat a la missa, que anem al camp de Kiziba per anar coneixent els serveis que haurem de continuar impulsant i dinamitzant. Les condicions en què viuen són sorprenents, però les cares somrients i l'acollida del mzungu (blancs) encara ho és més. A la població on residim sols hi som 6 persones de pell blanca. I els nens del camp i pels camins amb una veu d'admiració et diuen: Muzungu!!!. Quina creativitat a construir-se patinets i pilotes. Els patinets ls fan servir no sols per jugar sinó per carretejar llenya que de ben petits surten a buscar i tornen al camp carregats.
Procuraré enviar-vos alguna fotografia de les "classes" i de les joguines que es fan. Ben cert que al primer món tan acomodat no sabem ni agraïm el que tenim!
Bé ja veieu que des d'aquí us saluden i volen ser amics vostres. Podem aprendre moltes coses els uns dels altres.
NAHESHU! (Fins una altra)
Procuraré enviar-vos alguna fotografia de les "classes" i de les joguines que es fan. Ben cert que al primer món tan acomodat no sabem ni agraïm el que tenim!
Bé ja veieu que des d'aquí us saluden i volen ser amics vostres. Podem aprendre moltes coses els uns dels altres.
NAHESHU! (Fins una altra)
5 comentaris:
Hola Mª Carme,
veig, entre les líneas dels teus comentaris, que la il·lusió i el repte d'aquesta nova aventura han guanyat el terreny a totes les pors que puguessis tenir abans de marxar de la que sempre serà la teva escola.
Ahir els nens van tornar a l'escola després d'aquest dies de vacances i la veritat és que es va fer extrany no trobar-te a la porta donant els bons dies!!!!!.
Les fotos precioses i crec que ens serviran molt per fer que els nostres fills puguin veure la realitat d'aquest mon a través dels ulls i les paraules d'algú que conèixen també com a tú.
Un petó enorme.
Silvia Gomila
Gràcies Silvia Gomila per les teves paraules tan boniques. Penso molt en vosaltres i no sabeu com desitjo que tot us vagi molt bé. Confio en la vostra participació en tot el de l'escola. També m'agradarà que els nens i nenes de l'escola es puguin enriquir de l'experiència que visc.
Un petó
Hola Carme:
Sóc l'Amparo Vázquez, excoordinadora de les escoles UNESCO catalanes, suposo que ja saps qui sóc.
Com que porto el blog de les escoles Irene m´ha donat el teu missatge i l'he penjat al nostre blog http:xeaucatalunya.blog.com.es També he posat el teu blog i penso que tindràs moltes visites. Jo, com veuràs no he pogut resistir la tentació i m'ha encantat.
Una abraçada ben forta i que Deu t'ajudi en la teva feina.
Amparo
Hi, Maria Carme! Com estàs? Espero que, mica en mica, t'hi vagis trobant a gust, per aquestes terres de Rwanda. Veig reflectida, als ulls dels nens de les teves fotos, la llum interior que els fa ser feliços, no obstant viure en la pobresa.
Salutacions des de l'escola i una forta abraçada!
Manel.
Gràcies a tots els qui entreu en contacte i m'acompanyeu a través del blog. Si us interessa rebre el mail col·lectiu i fotografies que intento anar enviant periòdicament, envieu-me si us plau el vostre mail. El meu és carmemolist51@gmail.com
Un pétó fort
M. Carme
Publica un comentari a l'entrada