26 d’abril 2009 3r diumenge de Pasqua
“Vosaltres en sou testimonis”Lc 24,48
Benvolgudes totes i tots!
Amb el ressò de la Pasqua i amb lectures que ens ajuden a viure-la, a experimentar la Vida en nosaltres i l’entorn, us escric després de quasi un mes.
Sí, certament el temps passa de pressa i ara ja la primavera ben segur que a Catalunya es nota per tot, oi? Ja m’han dit com broten les moreres del pati de Veduna-ângels. Aquí està sempre ple de flors boniques i les úniques dues estacions són la de pluges i la seca. Continuem en plena estació de pluges fortes que es deixen notar en mil aspectes: boires, fred, humitat, fang, molt fang,... i com ja us deia, la vida al camp més difícil. Però els rostres sempre somrients i d’ulls molt vius I quan surt el sol la vida esclata per tot!!! Com n’és d’agraïda la terra!
Amb ganes esperem que a meitat de maig ja les pluges fortes vagin desapareixent i puguem començar la rehabilitació amb ciment de les 84 classes de primària. Quin canvi si ho aconseguim, doncs després de demanar pressupost a 4 persones diferents, hem quedat amb un que sembla bon home. Esperem que sigui així, doncs són diners i cal que duri molt, molt temps.
Hem aconseguit que UNHCR ens doni 750 pupitres per la primària. No n’hi ha encara per a tots, però ben segur que serà una altra cosa. Són pupitres per a 3 nens. Tots són de la mateixa mida, i els menuts els pengen les cames sense tocar al terra i la taula els arriba a la barbeta... Però benvinguts siguin!!! Ah! I són rústics i autèntics, pesats d’allò més. (Quanta deforestació a Rwanda!!!) Ara els nens podran començar a fer quelcom més que escoltar el/la “mestre”. Ja els hem donat alguns quaderns i uniformes i fan un altre aspecte. N’estan de contents!!!! També hem donat uniforme als de la Maternelle, la primera vegada, i fan goig de debó. Els uniformes els fan, a preu molt baix, unes associacions que es van crear als camps. Els donem nosaltres la roba. El “meu” Toyota puja sovint ben carregat de peces de Kigali.
Demà dilluns tinc la reunió amb tots els mestres de primària i vull que siguin ells mateixos qui es comprometin per escrit a les 3 coses que considerin més importants. Jo en tinc algunes de clares, però vull que surti d’ells: no utilitzar el bastó, no absentar-se tan sovint de la feina, i junts trobar maneres de treballar “cooperativament” amb els pocs recursos de què disposem. Vull veure si aconsegueixo engrescar un grupet de mestres per a preparar materials a partir de revistes velles que he trobat en un racó de l’oficina, i amb llibres vells i molt antics,molt negres,... D’idees ja sabeu que no en falten, ara falta temps i recursos per a compartir-les amb ells i junts portar-les a terme. Quan vingui de vacances m’emportaré pilots de fundes de plàstic i altres coses per a preparar materials senzills i durables.
Ah! Sabeu, amb els sacs d’arròs buits i retoladors permanents, amb les “mestres” de “maternelle” estem fent murals per les aules dels petits: el cos humà, animals, objectes de la casa, plantes, mitjans de transport,... quan ja estiguin penjats a les aules ja us enviaré fotos... Saben més de dibuixar que jo.
No sabeu bé com em cau la baba quan en arribar al camp els nens i nes ja m’esperen i de lluny i em criden MariaCarme. Ja no sóc “muzungu” com em cridaven al començament.
Ara estem iniciant també un projecte amb els de Secundària per a fer un “club de langues”. Estan entusiasmats. Qui vol ajudar-nos engrescant alguns nois i noies de la ESO a enviar-nos en anglès o francès, un mail presentant-se uns, explicant com és la vida d’un/a adolescent a Catalunya uns altres,... explicant com treballen el medi ambient algú altre,els seus somnis de futur,... i el que vulguin... No caldria que doni feina als mestres, jo mateixa ho corregiria. Ben segur que a cada classe hi ha algun noi/a que estaria disposat a fer-ho. Demaneu-ho cada escola a un parell dels engrescats, si us plau. Els d’aquí al camp ho fan ja sobre la seva vida al camp, el que estudien, com se senten, els seus desigs de futur,... Amb això farem una revista que seria conjunta amb el que ells hauran fet i el que ens hagueu enviat de les escoles Vedruna de Barcelona. Crec que pot ser molt ric per als d’aquí al Camp i pels de Catalunya. ENGRESQUEU-VOS I AJUDEU-NOS, SI US PLAU!!! Qui s’anima. Diu que “els cansats fan la feina” Així que “no us canseu de cansar-vos” i uniu-vos a aquests petits projectes. Em direu aviat alguna cosa?
I amb els de Primària volem fer la prova d’escriure llibres de contes, històries, poemes, receptes de cuina,..que després serveixin per les aules. Ja en tenim força experiència a Vedruna-Àngels, oi? . Aquí el resultat final seria amb fotocòpies, però si ho aconseguim pot ser molt bonic i útil. I molt important per a mestres i nanos refugiats i que desconeixen absolutament aquestes metodologies. Ells escriurien en Kinyarwandés i amb els mestres es traduirien a l’anglès i al francès. Els dinerons que m’han arribat serviran per a materials per a fer això.
Ja veieu que estem animats, oi? Veurem el que es pot fer. Ja ens ho anirem explicant.
Les fotos d’aquesta vegada són de nens treballant molt: anar a buscar aigua, llenya, cuidant els petits,...Quina vida més dura la dels nens i les dones!!! No sabem pas el que vivim a casa nostra!!!
Avui diumenge he anat a veure el fill del vigilant que acabava de néixer feia una hora al Camp. Quines condicions!!! Però quan ta joia!!! La setmana passada havia mort l’àvia d’aquest vigilant nostre i plorava molt, doncs no tenia pares i era per a ells “la mare”. Avui saltava d’alegria i em deia que era el seu dia més feliç. Experiències d’enterraments, de naixements, de mort i de vida que es viuen continuament al camp. Tot, tot es viu molt a fons i de qualsevol petita cosa en fan festa, cant i dansa...
Desitjo de veritat que ells m’ensenyin, ens ensenyin, a valorar les petites coses, les que de veritat tenen valor. Els refugiats, que tant han patit i pateixen, en són grans mestres.
Que “El Qui ens obre el camí de la Vida” (Actes 3,15) ens ompli de la seva Pau.
Una molt, molt forta abraçada
M. Carme
“Vosaltres en sou testimonis”Lc 24,48
Benvolgudes totes i tots!
Amb el ressò de la Pasqua i amb lectures que ens ajuden a viure-la, a experimentar la Vida en nosaltres i l’entorn, us escric després de quasi un mes.
Sí, certament el temps passa de pressa i ara ja la primavera ben segur que a Catalunya es nota per tot, oi? Ja m’han dit com broten les moreres del pati de Veduna-ângels. Aquí està sempre ple de flors boniques i les úniques dues estacions són la de pluges i la seca. Continuem en plena estació de pluges fortes que es deixen notar en mil aspectes: boires, fred, humitat, fang, molt fang,... i com ja us deia, la vida al camp més difícil. Però els rostres sempre somrients i d’ulls molt vius I quan surt el sol la vida esclata per tot!!! Com n’és d’agraïda la terra!
Amb ganes esperem que a meitat de maig ja les pluges fortes vagin desapareixent i puguem començar la rehabilitació amb ciment de les 84 classes de primària. Quin canvi si ho aconseguim, doncs després de demanar pressupost a 4 persones diferents, hem quedat amb un que sembla bon home. Esperem que sigui així, doncs són diners i cal que duri molt, molt temps.
Hem aconseguit que UNHCR ens doni 750 pupitres per la primària. No n’hi ha encara per a tots, però ben segur que serà una altra cosa. Són pupitres per a 3 nens. Tots són de la mateixa mida, i els menuts els pengen les cames sense tocar al terra i la taula els arriba a la barbeta... Però benvinguts siguin!!! Ah! I són rústics i autèntics, pesats d’allò més. (Quanta deforestació a Rwanda!!!) Ara els nens podran començar a fer quelcom més que escoltar el/la “mestre”. Ja els hem donat alguns quaderns i uniformes i fan un altre aspecte. N’estan de contents!!!! També hem donat uniforme als de la Maternelle, la primera vegada, i fan goig de debó. Els uniformes els fan, a preu molt baix, unes associacions que es van crear als camps. Els donem nosaltres la roba. El “meu” Toyota puja sovint ben carregat de peces de Kigali.
Demà dilluns tinc la reunió amb tots els mestres de primària i vull que siguin ells mateixos qui es comprometin per escrit a les 3 coses que considerin més importants. Jo en tinc algunes de clares, però vull que surti d’ells: no utilitzar el bastó, no absentar-se tan sovint de la feina, i junts trobar maneres de treballar “cooperativament” amb els pocs recursos de què disposem. Vull veure si aconsegueixo engrescar un grupet de mestres per a preparar materials a partir de revistes velles que he trobat en un racó de l’oficina, i amb llibres vells i molt antics,molt negres,... D’idees ja sabeu que no en falten, ara falta temps i recursos per a compartir-les amb ells i junts portar-les a terme. Quan vingui de vacances m’emportaré pilots de fundes de plàstic i altres coses per a preparar materials senzills i durables.
Ah! Sabeu, amb els sacs d’arròs buits i retoladors permanents, amb les “mestres” de “maternelle” estem fent murals per les aules dels petits: el cos humà, animals, objectes de la casa, plantes, mitjans de transport,... quan ja estiguin penjats a les aules ja us enviaré fotos... Saben més de dibuixar que jo.
No sabeu bé com em cau la baba quan en arribar al camp els nens i nes ja m’esperen i de lluny i em criden MariaCarme. Ja no sóc “muzungu” com em cridaven al començament.
Ara estem iniciant també un projecte amb els de Secundària per a fer un “club de langues”. Estan entusiasmats. Qui vol ajudar-nos engrescant alguns nois i noies de la ESO a enviar-nos en anglès o francès, un mail presentant-se uns, explicant com és la vida d’un/a adolescent a Catalunya uns altres,... explicant com treballen el medi ambient algú altre,els seus somnis de futur,... i el que vulguin... No caldria que doni feina als mestres, jo mateixa ho corregiria. Ben segur que a cada classe hi ha algun noi/a que estaria disposat a fer-ho. Demaneu-ho cada escola a un parell dels engrescats, si us plau. Els d’aquí al camp ho fan ja sobre la seva vida al camp, el que estudien, com se senten, els seus desigs de futur,... Amb això farem una revista que seria conjunta amb el que ells hauran fet i el que ens hagueu enviat de les escoles Vedruna de Barcelona. Crec que pot ser molt ric per als d’aquí al Camp i pels de Catalunya. ENGRESQUEU-VOS I AJUDEU-NOS, SI US PLAU!!! Qui s’anima. Diu que “els cansats fan la feina” Així que “no us canseu de cansar-vos” i uniu-vos a aquests petits projectes. Em direu aviat alguna cosa?
I amb els de Primària volem fer la prova d’escriure llibres de contes, històries, poemes, receptes de cuina,..que després serveixin per les aules. Ja en tenim força experiència a Vedruna-Àngels, oi? . Aquí el resultat final seria amb fotocòpies, però si ho aconseguim pot ser molt bonic i útil. I molt important per a mestres i nanos refugiats i que desconeixen absolutament aquestes metodologies. Ells escriurien en Kinyarwandés i amb els mestres es traduirien a l’anglès i al francès. Els dinerons que m’han arribat serviran per a materials per a fer això.
Ja veieu que estem animats, oi? Veurem el que es pot fer. Ja ens ho anirem explicant.
Les fotos d’aquesta vegada són de nens treballant molt: anar a buscar aigua, llenya, cuidant els petits,...Quina vida més dura la dels nens i les dones!!! No sabem pas el que vivim a casa nostra!!!
Avui diumenge he anat a veure el fill del vigilant que acabava de néixer feia una hora al Camp. Quines condicions!!! Però quan ta joia!!! La setmana passada havia mort l’àvia d’aquest vigilant nostre i plorava molt, doncs no tenia pares i era per a ells “la mare”. Avui saltava d’alegria i em deia que era el seu dia més feliç. Experiències d’enterraments, de naixements, de mort i de vida que es viuen continuament al camp. Tot, tot es viu molt a fons i de qualsevol petita cosa en fan festa, cant i dansa...
Desitjo de veritat que ells m’ensenyin, ens ensenyin, a valorar les petites coses, les que de veritat tenen valor. Els refugiats, que tant han patit i pateixen, en són grans mestres.
Que “El Qui ens obre el camí de la Vida” (Actes 3,15) ens ompli de la seva Pau.
Una molt, molt forta abraçada
M. Carme
2 comentaris:
Si, per fi, ja ha arribat la primavera a Catalunya. Ja en teniem ganes, després d'un hivern ben llarg i plujós. El cap de setmana passat vaig fer una escapada a les valls d'Andorra per capturar algun signe de la primavera. Pots veure'n alguna mostra al meu blog... Rep una forta abraçada des de casa.
Hola Carme,
com et diu el Manel, aquí a casa nostra, ja ha arribat la calor. Avui els nens han celebrat la festivitat de Santa Joaquima i la veritat és que l'Alba i el Pau m'han explicat que s'ho han passat genial.
Per cert a la web de l'escola em vist que ets el teu aniversari així que MOLTES FELICITATS.
Un petó
Silvia, Quim, Alba i Pau
Publica un comentari a l'entrada